Els vostres fills han finalitzat l'etapa de l'educació primària per començar a l'institut.
A continuació teniu el vídeo recopilatori amb les fotos dels vostres fills i la carta de comiat que vol compartir una mare amb tots vosaltres.
CARTA DE COMIAT
Avui
aquest curs de nens i nenes, que s’han
fet molt grans i als que tots els
estem aquí ens estimem molt, acaben una etapa ben important. Durant quasi tota
la seva encara curta vida han passat els dies en aquesta escola que serà sempre
un record que enyoraran: aquí han fet
amics, han après a escriure i a llegir, s’han barallat amb les matemàtiques i
l’anglès, han jugat mil patis i cantat una bona pila de cançons… Sempre
acompanyats per una mà amiga i conciliadora que ha estat l’escola. Bé, no ben
bé, l’escola sinó les persones que la conformen.
Però
no són ells només que tanquen aquesta etapa. Segur que, com jo, més d’una família
s’acomiada avui de la que ha estat l’escola dels nostres fills. Els records
s’amunteguen avui i estic segura que estrenyen aquí al pit, que estan ben a
punt d’escapar-se en forma de llàgrima emocionada. Jo avui he de dir un GRÀCIES
a un munt de persones que han fet l’encomiable tasca d’ajudar a créixer els
meus petits. Més que les assignatures dels llibres que els heu ensenyat,
agraeixo l’acompanyament en l’assoliment dels valors que vull per a ells,
agraeixo el que hagueu atès quan se sentien tristos o preocupats, quan han
caigut al pati, quan han tingut un conflicte amb un amic.... i també haver rigut
amb ells, haver escoltat les seves històries o les seves queixes, haver-los
ensenyat a ser companys i amics dels que han compartit espai i temps amb ells.
No
diré noms, perquè segurament em deixaria alguns tot i que us tinc i tindré
presents sempre, però sé que aquells que en un moment o altres heu estat amb
els meus, us sabeu estimats per mi i per l’Èric, l’Isaac i la Paula. I
nosaltres ens em sentit estimats i recolzats en moments que em tingut ben
difícils, també vull que ho sabeu. Així que, de tot cor, moltes gràcies per
aquest temps que em compartit.
Només
em queda desitjar “Que tinguem sort”, com resa a la cançó d’en Llach, i que els
camins que ens esperen a tots, nosaltres que marxem i els que quedeu, siguin
enriquidors com el que hem fet plegats.
Una
abraçada immensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada